El bisbat censura, l’Ajuntament acata

La catedral d'Eivissa va acollir el passat dissabte 13 d’abril el concert del Cor Ciutat d'Eivissa amb motiu de la Setmana Santa. L’obra escollida va ser ‘L’home armat. Una missa per la pau’, del compositor gal·lès Karl Jenkins (Penclawd, Gal·les, 1944), composada coincidint amb el canvi de mil·lenni per encàrrec del Royal Armouries Museum i dedicada a la memòria de les víctimes de la guerra a Kosovo. Però el públic, la gran majoria del públic assistent al concert, no va ser conscient en cap moment de que estaven a punt de presenciar la mutilació de l’obra de Jenkins. No va saber que no havia escoltat la peça sencera composada per Jenkins, perquè una part, fonamental pel concepte que embolcalla l’obra, va ser censurada i no es va interpretar. És una decisió gravíssima i que posa en qüestió en quines mans estem culturalment, quan es permet que la obra d’un autor no es presenti íntegra al públic. Que, senzillament, es censuri “per no ferir sensibilitats”. Aquest diari titulava ‘El concierto de Semana Santa se queda sin una pieza de L’home armat, una missa per la pau’. I no, no es va “quedar sense una peça” com si s’hagués caigut la partitura camí de la catedral. Va ser censurada.

El fragment en qüestió és el segon moviment d’aquesta missa per la pau, titulat ‘The Call to Prayers (Adhaan)’, en la que un muecin fa la tradicional crida a la oració islàmica. Són dos minuts i escaig, però són 120 segons que donen la consistència conceptual, temàtica i espiritual al que Jenkins persegueix amb el seu ‘Home armat’. Segons explica el bisbe d'Eivissa, quan es va anunciar el concert van rebre “queixes de persones que coneixien l’obra i es sentien incòmodes amb aquesta peça en concret”. Des del bisbat es van posar en contacte amb l’Ajuntament per assenyalar que aquesta part no es podia cantar a la catedral. I ‘The Call to Prayers’ no va sonar al concert i tampoc es va advertir al públic de que no escoltarien la peça íntegra. De fet, hi havia programes impresos que no es van repartir als i a les assistents i el motiu al meu entendre és evident: allí constava la part censurada i s’incloïa també el nom de la persona que faria el cant del muecin.

Quan ens arriben notícies de que als EUA s’han prohibit llibres a biblioteques i escoles perquè alguns usuaris es “sentien incòmodes” amb ells ens portem les mans al cap i pensem que això només passa allà. Dissabte passat va passar a ca nostra. L’any 2007, el bisbat ja va intentar censurar una exposició del Museu d’Art Contemporani a l’espai dessacralitzat de l’Hospitalet, a Dalt Vila. Llavors es va mantenir l’exposició. Avui s’ha optat per la censura. I aquest camí sempre és molt perillós.

I aquí és on sorgeixen diverses preguntes que, davant la gravetat del què ha passat, penso que han de ser contestades: Qui sabia i des de quan que el bisbat volia censurar aquesta part del concert? El director del cor reconeix que va saber de la petició de censura del bisbat dimarts passat. Ho va comunicar als seus superiors? Al director del Patronat? A la regidora de Cultura i presidenta del Patronat? Qui des de l’Ajuntament, promotor del concert des del Patronat de Música, va prendre la decisió final de que no s’interpretaria ‘The Call to Prayers’? Va ser unilateralment el director del cor? Si sabia des de dimarts que no es cantaria, perquè no ho va comunicar al cor fins el mateix dissabte pel matí, dia del concert? Va haver-hi membres del cor que van negar-se a cantar per aquests fets? Per què no es van repartir els programes de mà? Per què, si es va fer una ressenya explicada de cada part del concert, no es va advertir al públic de que no s’interpretaria la peça sencera? I si es va fer aquesta explicació de cada part no es va aprofitar per fer-la també del cant del muecin perquè tothom pogués entendre la seva importància dins la obra? I, finalment, si desconeixia tot el què ha passat, quines mesures pensa prendre la presidenta del Patronat de Música?

Davant la censura demanada pel bisbat només hi havia dos possibilitats: canviar el programa (per això és important saber des de quan es sabia) o no realitzar el concert a la catedral (bé suspenent-lo o bé traslladant-lo a una altre escenari). Però el que no podia passar mai és que es decidís amputar una part de l’obra i intentar ocultar-ho no repartint els programes de mà ni informant al públic que omplia la catedral.

La missa composada per Jenkins, d’una estructura fonamentalment catòlica, no només te referències a la religió islàmica, sinó que també reprodueix textualment alguna part de la Bíblia. Però a més, incorpora el Mahabharata hindú, textos del supervivent de la bomba atòmica Sankichi Toge, de Rudyard Kipling i d’Alfred Teenyson. Cap d’aquestes parts sembla que fossin un problema.

Però lo curiós d’aquesta situació és que el propi Cor Ciutat d'Eivissa ja va interpretar aquesta mateixa obra en una catedral, concretament l’any 2017 a la Seu de Mallorca, junt amb La Capella Mallorquina (pel seu 50è aniversari) i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, on el cant del muecin es va poder escoltar amb tota normalitat.

Jenkins va composar una obra per la pau, per l’enteniment entre els éssers humans, perquè la guerra, la destrucció, no dominin l’ànima de la humanitat. Llavors va ser Kosovo, avui és Gaza. Però la voluntat de Jenkins, el seu missatge, va ser estripat, amputat i censurat el passat cap de setmana a Ibiza.

Suscríbete para seguir leyendo