| dbo:abstract
|
- El Dorífor (del grec δορυφόρος, doryphoros, 'el que porta la llança') és una escultura de Policlet, realitzada entre el 450 i el 445 aC, molt probablement una representació ideal del mític atleta o heroi, possiblement el jove Aquil·les. Aquesta és l'obra exponencial del període clàssic grec i una de les més importants de l'autor. Si comparéssim totes les obres de Policlet, com el Diadúmenos, veuríem l'evolució de l'artista i l'evolució de l'escultura grega. El Dorífor, en l'imaginari col·lectiu, és l'encarnació del cànon clàssic. L'escultura aplica per primera vegada el sistema de proporcions ideal per a un cos i els estudiosos del tema no es van posar d'acord sobre quina n'era la mesura base. Les primeres teories diuen que era la falangeta del dit petit i, gràcies a aquesta, es podia fer un càlcul de totes les altres mesures del cos. Però Policlet, en El cànon, va deixar establert que l'altura total de la figura hauria de ser el seu cap multiplicat per 7. Es coneix com el cànon 1/7 i és la mesura acceptada com a cànon ideal. En aquesta estàtua, s'expressa l'harmonia entre les parts: Policlet aconsegueix crear una proporcionalitat i un dinamisme estructural en les cames i els braços, les espatlles i l'abdomen. Es tracta d'un dels exemples més primerencs del contrapposto, que és alternatiu i creuat, utilitzat per a donar un lleu moviment que trenca la frontalitat, amb la cama dreta aguantada a terra i l'esquerra simulant un pas, amb només els dits del peu tocant a terra, el braç dret en repòs i l'esquerre doblegat per sostenir la llança, el tors i el cap lleugerament decantats a la dreta. En conclusió de les línies compositives, podem dir que Policlet trenca el concepte tradicional de simetria oposada. D'aquesta obra, no se n'ha conservat l'original, de bronze, i només ha arribat fins a nosaltres en diverses còpies romanes de marbre (això vol dir que era molt admirada i té influència en el model per a representar els emperadors romans, per exemple: August de Prima Porta), entre les quals destaca la del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, de 212 cm d'alt, trobada al segle xvi a la Villa Aldobrandini de Frascati. Cal fer notar que les còpies de marbre afegeixen un tronc d'arbre darrere la cama dreta per aguantar el pes de l'estàtua, ja que es tracta d'un material molt més pesant que el bronze originari, i més si es té en compte que les estàtues de bronze eren buides. Aquesta i moltes altres obres de Policlet només es coneixen mitjançant còpies posteriors i fragments. La funció d'aquesta escultura és decorativa; es creu que anava col·locada en un lloc públic o era un monument sepulcral o votiu. Policlet esculpeix figures d'atletes per encàrrec de les famílies benestants gregues. (ca)
- Doryforos ( řecky Δορυφόρος, doslova „nosič oštěpu“; lat. Doryphorus) od Polykleita je jednou z nejznámějších řeckých soch z období antiky, znázorňující dobře stavěného, svalnatého, stojícího bojovníka, původně nesoucího kopí opřené o levé rameno. Ztracený bronzový originál díla v mírně nadživotní velikosti byl odlit asi kolem roku 440 př. n. l. a dnes je znám pouze z pozdějších mramorových kopií (hlavně z římského období). Socha přesto tvoří důležitý časný příklad klasického řeckého kontrapostu i klasického realismu; Doryforos měl tak velký vliv na starověké umění. (cs)
- Als Doryphoros (altgriechisch Δορυφόρος, „Speerträger“; latinisiert Doryphorus) wird ein Statuentypus bezeichnet, der in Form von mehreren Marmorkopien aus römischer Zeit erhalten ist und im Original auf eine Bronzestatue des Polyklet, eines Bildhauers des 5. Jahrhunderts v. Chr., zurückgeht. Der Doryphoros steht im Mittelpunkt jeder Beschäftigung mit dem polykletischen Kanon. Polyklet verfasste eine gleichnamige Lehrschrift, den „Kanon“ (altgriechisch „Κανών“, lateinisch „Regola“). Ein Zitat aus diesem Kanon besagt, dass das Schöne, Gute, Wahre aus vielen Zahlen bestehe. Der Kanon war also eine auf Maßen und Maßverhältnissen beruhende Proportionslehre, die auf eine möglichst stimmige Harmonie abzielte, oder schloss sie zumindest ein. Auf den polykletischen Kanon haben sich nicht nur antike Künstler bezogen, sondern auch Philosophen und Ärzte. Die antiken Quellen deuten darauf hin, dass das rechte Maß (nicht zu groß, nicht zu klein, nicht zu dick, nicht zu dünn) nicht nur durch Zahlen zu gewinnen und nicht nur in den Körperformen zu gewinnen war. Auch Haltung eines Menschen, Gefühlsausdrücke und andere Dinge können ein rechtes Maß zum Ausdruck bringen. Tatsächlich verkörpert der Doryphoros das rechte Maß in jedem Sinn, in den Körperformen wie in der Haltung, die auch ein geistiger Ausdruck ist. Erst dadurch, nicht allein durch ideale Körpermaße, konnte er das Musterwerk der griechischen Plastik werden. Zum Kanon gehört auch die Wahl des Themas, die Nacktheit und das Lebensalter, das den Doryphoros in den ersten Mannesjahren zeigt, nicht zu jung und nicht zu alt. Nicht eine oder andere Hälfte des Lebens, sondern seine Mitte ist hier das rechte Maß. Lebensalter und Körpermaße befinden sich in einer ausgleichenden Mittellage. Bei der Haltung hingegen sind die Gegensätze festgehalten, die sich im Ganzen ausgleichen:
* Ruhe und Bewegung
* Spannung und Entspannung
* Hebung und Senkung Der bekannteste Ausdruck dieses Spiels der Gegensätze ist der Kontrapost. Nicht nur Stand- und Spielbein, sondern alle Bewegungsmotive von Kopf bis Fuß sind beim Doryphoros kontrapostisch entgegengesetzt. Der Doryphoros steht nach allen Seiten ausgeglichen da, in vollkommener Harmonie, die auf dem Gleichgewicht von Gegensätzen beruht. Mit dem Doryphoros hat Polyklet die griechische Kunst in eine neue Welt erhoben. Bis dahin hatte sich die Plastik von der archaischen Starre zu einer freien Ponderation entwickelt, die der natürlichen Weise zu stehen und sich zu bewegen entsprach. Auch der Doryphoros scheint vollkommen natürlich dazustehen. Zugleich verkörperte er jedoch ein Gesetz, das für die Griechen universelle Gültigkeit besaß, das Gleichgewicht der Kräfte oder der Gegensätze, ihre gegenstrebige Harmonie. Diese entsprechen auch Grundsätzen griechischer Philosophie und Kunst, z. B. Aristoteles’ Tugenddefinition. Mit dem Doryphoros hat Polyklet der griechischen Plastik eine neue Aufgabe gestellt und sie über alles erhoben, was sie bisher geleistet hatte. Der Doryphoros stellt nicht nur einen Lanzenträger dar (wahrscheinlich Achilleus), wie andere Statuen einen Athleten, Heros oder Gott, dessen Wesen sie erfassen sollen, sei es mit Hilfe von Attributen oder durch ihre bloße Gestalt. Bei ihm verwirklicht sich zugleich und vollkommen ein Gesetz, das für die Griechen den Rang nicht nur eines allgemeinen Kunstgesetzes, sondern eines Weltprinzips besaß. Neben dem Doryphoros war der Typus des Diadumenos beziehungsweise Diskophoros wegweisend für die griechische Plastik. Spätere griechische Bildhauer wie Lysipp, Praxiteles oder Skopas griffen hierauf zurück. Außerdem war die Statue des Doryphoros Vorbild für den Augustus von Primaporta (1. Jahrhundert v. Chr.). Am deutlichsten wird dies bei Betrachtung des Standes. Auch hier wird sehr klar zwischen Stand- und Spielbein unterschieden. (de)
- Doriforo (greke Δορυφόρος doriforos) el Polikleto estas unu el la plej konataj grekaj skulptaĵoj de klasika antikvaĵo, prezentante solide konstruitan, muskolan, starantan batalanton, origine portanta lancon ekvilibrigita sur lia maldekstra ŝultro. La perdita bronza originalo de la verko estus fandita ĉirkaŭ 440 a.K. sed ĝi estas hodiaŭ konata nur de pli postaj marmoraj kopioj (ĉefe romiaj periodoj). La laboro tamen formas gravan fruan ekzemplon de klasika greka kontraposto kaj klasika realismo; kiel tia, la ikoneca Doriforo montriĝis tre influa ĉie en antikva arto. (eo)
- The Doryphoros (Greek Δορυφόρος Classical Greek Greek pronunciation: [dorypʰóros], "Spear-Bearer"; Latinised as Doryphorus) of Polykleitos is one of the best known Greek sculptures of Classical antiquity, depicting a solidly built, muscular, standing warrior, originally bearing a spear balanced on his left shoulder. Rendered somewhat above life-size, the lost bronze original of the work would have been cast circa 440 BC, but it is today known only from later (mainly Roman period) marble copies. The work nonetheless forms an important early example of both Classical Greek contrapposto and classical realism; as such, the iconic Doryphoros proved highly influential elsewhere in ancient art. (en)
- El Doríforo (en griego δορυφόρος, Doryphóros, "portador de lanza") fue una destacada escultura de Policleto, realizada entre los años 450 y 440 a. C. De esta obra se conservan varias copias de época romana en mármol del original en bronce. (es)
- Doriforoa Polikletok K.a. 450-440 urte inguruan (Greziako ) egindako estatua da. Lantza bat daraman gazte bat irudikatzen du, esaten denez, gazte hori Iliadako Akiles heroia litzateke. Greziako aristokraziaren enkargu bat dela esan dezakegu, gai atletikoa lantzen duelako bere autoreak, aristokraziak tenpluetan horrelako estatuak eskaintzen baitzituen. (eu)
- Le Doryphore (ou « Porte-lance ») est une statue célèbre du sculpteur grec Polyclète, qui représentait un jeune guerrier armé d'une lance (sculptée vers 440 av. J.-C.). L'original en bronze est perdu, mais plusieurs copies antiques nous sont parvenues dont un marbre romain qui se trouve au musée archéologique de Naples, en Italie. Un doryphore — qui signifie « porte-lance » — est le nom d'un soldat chargé de transporter le butin au moyen de bois de lance (en grec ancien δόρυ) et φόρος, « qui porte » ; Xénophon fait mention de cette fonction au chapitre II de son Anabase. Selon l'auteur romain Pline l’Ancien, des copies du Doryphore étaient souvent exposées dans les gymnases, où les athlètes pratiquaient des activités physiques et sportives nus. (fr)
- Doryforos, Włócznik (gr. δορυφόρος 'niosący włócznię') – rzeźba Polikleta okresu klasycznego w starożytnej Grecji powstała w latach 450–440 p.n.e. Poliklet wprowadził do swojego dzieła zasadę kontrapostu, czyli przeciwwagi: ciężarów, mas, napięć, kierunków. Jest to swobodne ułożenie ciała i zatrzymanie w czasie. Lekkiemu nachyleniu linii bioder odpowiada nachylenie w przeciwnym kierunku linii ramion. Cały ciężar ciała utrzymuje jedna noga mocno przytwierdzona do podłoża, druga delikatnie odsunięta do tyłu pozostaje w spoczynku. Temu układowi nóg odpowiada przeciwne ułożenie rąk: jedna dźwiga włócznię (pracuje), druga jest rozluźniona. Wszystkie części ciała są wyodrębnione, wyraźnie zaznaczone. Pod warstwą skóry i mięśni wyczuwa się ich konstrukcję – kościec. Rzeźba harmonijna, spokojna, matematyczne proporcje, którymi szczególnie interesował się artysta, posługując się długością głowy, palca czy nosa jako jednostką miary. Doryforos podobnie jak kurosy archaiczne był raczej modelem, ideałem człowieka, niż kimś realnym. Poliklet opracował system proporcji widoczny w Doryforosie, oparty na średnicy kciuka (średnica kciuka x 100 = wysokość postaci) oraz na okręgu tworzonym przez owal łuków żeber i kości miednicy ze środkiem w miejscu pępka. Sprowadzanie ciężaru na jedną nogę, wynika z zauważenia naturalnego ruchu człowieka, prowadzi do tworzenia rzeźb o większej naturalności. (pl)
- Il Dorìforo ("portatore di lancia") è una scultura marmorea databile alla metà del V secolo conservata presso il museo archeologico nazionale di Napoli. La scultura è la miglior copia romana, ritrovata a Pompei, di un originale Doriforo bronzeo di età classica, eseguito da Policleto e databile intorno al 450 a.C. (it)
- De speerdrager of doruphoros (Latijn: doryphorus, Oudgrieks: δορυφόρος) was een Grieks bronzen beeld. Het verloren gegane originele beeld werd vervaardigd in de periode 450 v.Chr. - 440 v.Chr. door de Griekse beeldhouwer Polykleitos. Het bronzen beeld was ongeveer 2 m hoog. Polykleitos is ook bekend vanwege zijn latere meesterwerken de diadeemdrager (diadumenos) en de . De beelden van de speerdrager die vandaag nog bestaan zijn Romeinse kopieën. Een van de kopieën werd gevonden te Pompeï. Deze marmeren kopie van de speerdrager is te bezichtigen in het Museo Archeologico Nazionale te Napels. Een andere marmeren kopie bevindt zich in de vleugel Braccio Nuovo van de Vaticaanse musea. Er zijn ongeveer nog 70 replica's bewaard gebleven van het lichaam en het hoofd. (nl)
- O Doríforo (em grego δορυφόρος, lit. "lanceiro"), de Policleto, é uma das mais conhecidas esculturas da antiguidade clássica e um dos primeiros exemplos do contrapposto. Acredita-se que esta estátua seja a ilustração das regras sobre harmonia e proporções do corpo humano estabelecidas por Policleto no seu tratado teórico intitulado Cânone. A obra original — de bronze — está perdida, foram encontradas apenas cópias em mármore realizadas durante o período helenista e na Roma Antiga. A cópia de melhor conservação está exposta no Museu Arqueológico Nacional de Nápoles. Da análise desta obra derivaram todos os critérios para a identificação de outras obras de Policleto, especialmente considerando uma citação de Varro, que disse o artista ter trabalhado sempre a partir de um mesmo modelo (paene ad exemplum). Todas as cópias do Doríforo apresentam-no com a conformação geral do corpo em essência idêntica, mas em detalhes todas diferem significativamente entre si. Daí que não se pode garantir com exatidão qual teria sido o aspecto da obra original. Sua figura é a de um jovem atleta nu, no auge de seu vigor, trazendo uma lança sobre o ombro esquerdo. Seu corpo está em equilíbrio dinâmico, exibindo o típico contrapposto. O que parece mais essencial ao Doríforo é o seu equilíbrio postural perfeito. Nele confluem atividade e repouso, tensão e relaxamento, estabelecendo relações dinâmicas entre pares de formas opostas, num elegante jogo de linhas sinuosas que se fortalecem e se anulam simultaneamente, encontrando expressão nas variadas atitudes dos membros, no desvio da linha frontal na cabeça e na curvatura do torso. Ele parece andar mas ao mesmo tempo a impressão de repouso é convincente, sendo uma brilhante ilustração da harmonia, da moderação, do decoro, do autocontrole, da autoconfiança, da beleza, de um princípio ordenador inteligível, tão prezados pelos gregos. Para Christine Havelock, mantendo um pé no ideal e outro no real Policleto conseguiu criar uma ponte efetiva para o entendimento do que pode ser a grandeza humana, e de como essa grandeza pode ser disciplinada e controlada. Algo que se pôde descobrir do sistema de medidas de Policleto a partir do Doríforo é que ele construía o corpo tendo a cabeça como medida modular para a altura — o Doríforo tem a altura de sete cabeças. Relações numéricas mais detalhadas são impossíveis de precisar, pois as cópias remanescentes variam entre si. Sua anatomia é no conjunto essencialmente correta mas não chega a se demorar em detalhes, e a julgar pelas cópias Policleto antes definia as massas principais, os princípios ideais e gerais da construção, de uma forma sucinta e compacta. (pt)
- «Дорифо́р» (др.-греч. δορυφόρος — «Копьеносец») — одна из самых знаменитых статуй античности, работа скульптора Поликлета, воплощающая так называемый канон Поликлета, была создана в 450—440 гг. до н. э. Скульптура была выполнена в бронзе. Она не сохранилась и известна только по литературным описаниям. Существуют её приблизительные реконструкции в тонированном гипсе (в Музее изобразительных искусств им. А. С. Пушкина в Москве) и многочисленные реплики в мраморе. (ru)
- Spjutbäraren eller Doryforos är en av den antika grekiske skulptören Polykleitos mest kända skulpturer. Det förlorade bronsoriginalet antas ha tillverkats omkring 440 f.Kr. Skulpturen finns dock bevarad i ett stort antal kopior, flertalet utförda i marmor i romersk tid. Den mest kända kopian grävdes fram i Pompeji och förvaras nu på Museo Archeologico Nazionale i Neapel. Skulpturen föreställer en muskulös yngling som med sin vänstra hand håller ett spjut. Möjligen ska atleten föreställa hjälten Akilles. Skulpturen kallas även Kanon efter den skrift som Polykleitos författande om proportionslära i konsten (namnet har även gett upphov till termen kulturkanon). Han angav där människokroppens ideala proportioner och applicerade sedan dessa principer i Spjutbäraren. Statyn kom att bli en djupt beundrad av romarna och det finns starka drag av den i Augustus från Prima Porta. (sv)
- Дорифо́р (грец. Δορυφόρος — «Списоносець») — одна з найзнаменитіших статуй античності, ідеальна фігура юнака зі списом-дорі, робота скульптора Поліклета Старшого, втілення його «Канону», яка була створена близько 450-440 років до н. е. Оригінал статуї не зберігся. Існують численні копії «Дорифора». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Doryforos ( řecky Δορυφόρος, doslova „nosič oštěpu“; lat. Doryphorus) od Polykleita je jednou z nejznámějších řeckých soch z období antiky, znázorňující dobře stavěného, svalnatého, stojícího bojovníka, původně nesoucího kopí opřené o levé rameno. Ztracený bronzový originál díla v mírně nadživotní velikosti byl odlit asi kolem roku 440 př. n. l. a dnes je znám pouze z pozdějších mramorových kopií (hlavně z římského období). Socha přesto tvoří důležitý časný příklad klasického řeckého kontrapostu i klasického realismu; Doryforos měl tak velký vliv na starověké umění. (cs)
- Doriforo (greke Δορυφόρος doriforos) el Polikleto estas unu el la plej konataj grekaj skulptaĵoj de klasika antikvaĵo, prezentante solide konstruitan, muskolan, starantan batalanton, origine portanta lancon ekvilibrigita sur lia maldekstra ŝultro. La perdita bronza originalo de la verko estus fandita ĉirkaŭ 440 a.K. sed ĝi estas hodiaŭ konata nur de pli postaj marmoraj kopioj (ĉefe romiaj periodoj). La laboro tamen formas gravan fruan ekzemplon de klasika greka kontraposto kaj klasika realismo; kiel tia, la ikoneca Doriforo montriĝis tre influa ĉie en antikva arto. (eo)
- The Doryphoros (Greek Δορυφόρος Classical Greek Greek pronunciation: [dorypʰóros], "Spear-Bearer"; Latinised as Doryphorus) of Polykleitos is one of the best known Greek sculptures of Classical antiquity, depicting a solidly built, muscular, standing warrior, originally bearing a spear balanced on his left shoulder. Rendered somewhat above life-size, the lost bronze original of the work would have been cast circa 440 BC, but it is today known only from later (mainly Roman period) marble copies. The work nonetheless forms an important early example of both Classical Greek contrapposto and classical realism; as such, the iconic Doryphoros proved highly influential elsewhere in ancient art. (en)
- El Doríforo (en griego δορυφόρος, Doryphóros, "portador de lanza") fue una destacada escultura de Policleto, realizada entre los años 450 y 440 a. C. De esta obra se conservan varias copias de época romana en mármol del original en bronce. (es)
- Doriforoa Polikletok K.a. 450-440 urte inguruan (Greziako ) egindako estatua da. Lantza bat daraman gazte bat irudikatzen du, esaten denez, gazte hori Iliadako Akiles heroia litzateke. Greziako aristokraziaren enkargu bat dela esan dezakegu, gai atletikoa lantzen duelako bere autoreak, aristokraziak tenpluetan horrelako estatuak eskaintzen baitzituen. (eu)
- Le Doryphore (ou « Porte-lance ») est une statue célèbre du sculpteur grec Polyclète, qui représentait un jeune guerrier armé d'une lance (sculptée vers 440 av. J.-C.). L'original en bronze est perdu, mais plusieurs copies antiques nous sont parvenues dont un marbre romain qui se trouve au musée archéologique de Naples, en Italie. Un doryphore — qui signifie « porte-lance » — est le nom d'un soldat chargé de transporter le butin au moyen de bois de lance (en grec ancien δόρυ) et φόρος, « qui porte » ; Xénophon fait mention de cette fonction au chapitre II de son Anabase. Selon l'auteur romain Pline l’Ancien, des copies du Doryphore étaient souvent exposées dans les gymnases, où les athlètes pratiquaient des activités physiques et sportives nus. (fr)
- Il Dorìforo ("portatore di lancia") è una scultura marmorea databile alla metà del V secolo conservata presso il museo archeologico nazionale di Napoli. La scultura è la miglior copia romana, ritrovata a Pompei, di un originale Doriforo bronzeo di età classica, eseguito da Policleto e databile intorno al 450 a.C. (it)
- «Дорифо́р» (др.-греч. δορυφόρος — «Копьеносец») — одна из самых знаменитых статуй античности, работа скульптора Поликлета, воплощающая так называемый канон Поликлета, была создана в 450—440 гг. до н. э. Скульптура была выполнена в бронзе. Она не сохранилась и известна только по литературным описаниям. Существуют её приблизительные реконструкции в тонированном гипсе (в Музее изобразительных искусств им. А. С. Пушкина в Москве) и многочисленные реплики в мраморе. (ru)
- Дорифо́р (грец. Δορυφόρος — «Списоносець») — одна з найзнаменитіших статуй античності, ідеальна фігура юнака зі списом-дорі, робота скульптора Поліклета Старшого, втілення його «Канону», яка була створена близько 450-440 років до н. е. Оригінал статуї не зберігся. Існують численні копії «Дорифора». (uk)
- El Dorífor (del grec δορυφόρος, doryphoros, 'el que porta la llança') és una escultura de Policlet, realitzada entre el 450 i el 445 aC, molt probablement una representació ideal del mític atleta o heroi, possiblement el jove Aquil·les. Aquesta és l'obra exponencial del període clàssic grec i una de les més importants de l'autor. Si comparéssim totes les obres de Policlet, com el Diadúmenos, veuríem l'evolució de l'artista i l'evolució de l'escultura grega. (ca)
- Als Doryphoros (altgriechisch Δορυφόρος, „Speerträger“; latinisiert Doryphorus) wird ein Statuentypus bezeichnet, der in Form von mehreren Marmorkopien aus römischer Zeit erhalten ist und im Original auf eine Bronzestatue des Polyklet, eines Bildhauers des 5. Jahrhunderts v. Chr., zurückgeht. Tatsächlich verkörpert der Doryphoros das rechte Maß in jedem Sinn, in den Körperformen wie in der Haltung, die auch ein geistiger Ausdruck ist. Erst dadurch, nicht allein durch ideale Körpermaße, konnte er das Musterwerk der griechischen Plastik werden. (de)
- De speerdrager of doruphoros (Latijn: doryphorus, Oudgrieks: δορυφόρος) was een Grieks bronzen beeld. Het verloren gegane originele beeld werd vervaardigd in de periode 450 v.Chr. - 440 v.Chr. door de Griekse beeldhouwer Polykleitos. Het bronzen beeld was ongeveer 2 m hoog. Polykleitos is ook bekend vanwege zijn latere meesterwerken de diadeemdrager (diadumenos) en de . (nl)
- Doryforos, Włócznik (gr. δορυφόρος 'niosący włócznię') – rzeźba Polikleta okresu klasycznego w starożytnej Grecji powstała w latach 450–440 p.n.e. Poliklet wprowadził do swojego dzieła zasadę kontrapostu, czyli przeciwwagi: ciężarów, mas, napięć, kierunków. Jest to swobodne ułożenie ciała i zatrzymanie w czasie. Lekkiemu nachyleniu linii bioder odpowiada nachylenie w przeciwnym kierunku linii ramion. Cały ciężar ciała utrzymuje jedna noga mocno przytwierdzona do podłoża, druga delikatnie odsunięta do tyłu pozostaje w spoczynku. Temu układowi nóg odpowiada przeciwne ułożenie rąk: jedna dźwiga włócznię (pracuje), druga jest rozluźniona. (pl)
- O Doríforo (em grego δορυφόρος, lit. "lanceiro"), de Policleto, é uma das mais conhecidas esculturas da antiguidade clássica e um dos primeiros exemplos do contrapposto. Acredita-se que esta estátua seja a ilustração das regras sobre harmonia e proporções do corpo humano estabelecidas por Policleto no seu tratado teórico intitulado Cânone. A obra original — de bronze — está perdida, foram encontradas apenas cópias em mármore realizadas durante o período helenista e na Roma Antiga. A cópia de melhor conservação está exposta no Museu Arqueológico Nacional de Nápoles. (pt)
- Spjutbäraren eller Doryforos är en av den antika grekiske skulptören Polykleitos mest kända skulpturer. Det förlorade bronsoriginalet antas ha tillverkats omkring 440 f.Kr. Skulpturen finns dock bevarad i ett stort antal kopior, flertalet utförda i marmor i romersk tid. Den mest kända kopian grävdes fram i Pompeji och förvaras nu på Museo Archeologico Nazionale i Neapel. Skulpturen föreställer en muskulös yngling som med sin vänstra hand håller ett spjut. Möjligen ska atleten föreställa hjälten Akilles. (sv)
|
