| dbo:abstract
|
- Tiribazos o Teribazos (en llatí Tiribazus, en grec antic Τιρίβαζος, Τηρίβαζος) era un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia. Segons Xenofont, quan hi era, ningú més no ajudava al rei a pujar al seu cavall. Quan els deu mil van fer la retirada, cap a l'any 401 aC, Tiribazos era sàtrapa d'un lloc indeterminat a l'Àsia Menor a l'oest d'Armènia; els grecs van arribar fins al riu Teleboas, a la frontera dels seus dominis. Tiribazos va anar al seu campament i els va proposar una treva sota la condició de no fer res l'un contra l'altre, i els grecs podrien passar lliurement cap al seu país. Tiribazos els va deixar passar però els vigilava amb l'esperança de sorprendre'ls als passos de les muntanyes; els grecs se'n van adonar i van fer un atac preventiu contra el campament de Tiribazos, i van obligar a fugir les forces perses. Cap a l'any 393 aC va succeir a Titraustes com a sàtrapa de Sardes o Lídia; en aquest any Antàlcides va ser enviat a negociar una pau entre Esparta i Pèrsia amb la seva mediació. Antàlcides va convèncer a Tiribazos que era convenient per Pèrsia donar suport als lacedemonis i per tant en endavant els va donar suport, sense autorització expressa del rei. Potser per això Estrutes (sovint anomenat Estratos pels grecs) el va substituir potser l'any 391 aC, va capgirar la política i va donar suport als atenencs, però el 388 aC ja torna a aparèixer Tiribazos com a sàtrapa de Lídia. Un cop recuperat el càrrec, va tornar a cooperar amb Antàlcides i segurament el va acompanyar a la cort persa per defensar allí la causa espartana, i a la tornada va convocar un congrés d'estats grecs on va promulgar en nom del rei de Pèrsia la famosa pau d'Antàlcides. El 386 aC el rei el va nomenar comandant de la flota persa contra Evàgores I de Salamina de Xipre, mentre les forces de terra van quedar sota comandament d'Orontes. Van assetjar Salamina, però els dos generals es van enfrontar i Orontes va acusar a Tiribazos, al que van cridar a la cort a respondre de la seva conducta, l'any 385 aC. Segons Diodor de Sicília Tiribazos va ser empresonat a l'espera del retorn d'Artaxerxes de la seva expedició contra els cadusis i en canvi Plutarc diu que va acompanyar al rei en aquesta expedició i que es va destacar en induir als dos reis dels cadusis a enfrontar-se i finalment demanar la pau per separat; en tot cas del relat de Plutarc s'intueix que Tiribazos ja estava en desgràcia i potser únicament es va esperar a la tornada pel seu judici que es va fer davant de tres jutges de gran reputació i considerats imparcials, i influïts sens dubte per una recent sentència que havia causat l'execució d'uns altres jutges per una sentència injusta. Tiribazos va refutar els càrrecs i va resultar honorablement absolt amb l'aprovació d'Artaxerxes, tant per la innocència com pels serveis fets al rei. Va ascendir en el favor reial fins al punt de què se li va prometre la mà de la princesa Amestris, filla del rei; però el rei va optar finalment per retenir-la i li va prometre a una altra filla més jove, de nom Atossa, que finalment tampoc la hi va donar. Aquestos fets van enfurismar a Tiribazos que va formar aliança amb el príncep Darios, fill d'Artaxerxes, en un complot contra el rei; un eunuc va revelar els plans al rei i es va poder esclafar la conspiració. Darios va ser executat i Tiribazos va oferir una resistència desesperada als guàrdies que l'anaven a agafar i va morir en la lluita d'un cop de llança, diu Plutarc. (ca)
- Tiribazos († um 362 v. Chr.) war am Anfang des 4. Jahrhunderts v. Chr. ein Politiker und Feldherr des persischen Achämenidenreichs. Im Jahr 387 v. Chr. verkündete er in Sardes den so genannten Königsfrieden. (de)
- Tiribazo fue un sátrapa persa de Sardes durante parte de la guerra de Corinto. En 392 a. C., recibió enviados de los principales beligerantes de esta guerra, y sostuvo una conferencia con el propósito de discutir el final de la guerra. Esta discusión fracasó, pero Tiribazo, convencido de que Atenas era una amenaza para Persia en el Egeo, secretamente suministró fondos para reconstruir la flota espartana. Tiribazo había favorecido a los espartanos, por lo que entró en conflicto con el rey persa Artajerjes II y fue relevado de su cargo. Pasó a ocupar su lugar Autofradates, y las ciudades jonias fueron separadas de la satrapía de Lidia y sometidas a un sátrapa propio, Estrutas, quien siguió una política antiespartana. Cinco años más tarde, en 387 a. C., en Sardes había sido depuesto el sátrapa Estrutas y había sido reemplazado otra vez por Tiribazo. Este era amigo de los espartanos, quienes enviaron a Sardes a Antálcidas.Tiribazo trabajó junto con el espartano Antálcidas para reconstruir la flota espartana cuando la amenaza de los intereses atenienses en la región, llevaron a los atenienses y sus aliados a la mesa de negociaciones. Tiribazo y Antálcidas emprendieron juntos el viaje a la lejana Susa, para enterarse de las condiciones del Gran Rey para la conclusión de la paz. Tiribazo representó a Artajerjes en las negociaciones que condujeron a la Paz de Antálcidas. Las condiciones de paz eran desastrosas para los adversarios de Esparta. Nada tiene de extraño que se negaran a aceptarlas. (es)
- Tiribazo (in greco antico: Τιρίβαζος, Tiríbazos; V secolo a.C. – Sardi, 365 a.C.) è stato un militare e politico persiano, satrapo persiano della Lidia durante parte del periodo in cui si svolse la Guerra di Corinto. (it)
- Tiribazus, Tiribazos or Teribazus (Old Iranian: Tīrībāzu) (c.440 BC-370 BC) was an Achaemenid satrap of Western Armenia and later satrap of Lydia in western Anatolia. (en)
- Tiribazos – początkowo perski satrapa zachodniej Armenii, później następca Titraustesa na urzędzie satrapy Lidii. Został przekonany przez Antalkidasa, by wesprzeć Spartan podczas wojny korynckiej, jednak w 392 p.n.e. został zastąpiony przez Strutasa. W 388 p.n.e. powrócił do swej satrapii i doprowadził do zawarcia pokoju kończącego wojnę koryncką. W 386 p.n.e. powierzono mu dowództwo floty przeciwko królowi Cypru, Ewagorasowi. W 385 p.n.e., pomimo zwycięstwa nad Ewagorasem, został uwięziony. Następnie jednak oczyszczono go z zarzutów i jego pozycja na dworze króla Artakserksesa nawet wzrosła. Obiecano mu rękę córki króla, Ametris, jednak później Artakserkses złamał obietnicę. Tribazos zawiązał spisek na życie władcy, jednak został on udaremniony. Został zabity przez jednego z gwardzistów oszczepem. (pl)
- Tiribazo foi um sátrapa do Império Aquemênida, morto em 360 a.C. (pt)
- Tiribazos (grekiska Τιριβαζος, latin Tiribazus) var en persisk satrap (ståthållare) i Armenien omkring år 400 f.Kr., och senare i Mindre Asien. Utifrån den ställningen utövade han ett inte obetydligt inflytande på Greklands angelägenheter. Under hans medverkan slöts år 387 f.Kr. den så kallade Antalkidiska freden. Tiribazos stod högt i anseende hos konung Artaxerxes II på grund av många viktiga tjänster, och hade fått löfte om en av konungens döttrar till gemål. Då detta löfte inte infriades ingick han med konungens son en sammansvärjning. Sammansvärjningen upptäcktes och kostade honom och Dareios livet. (sv)
- Тирибаз (Tiribazos, др.-греч. Τιρίβαχος; V—IV века до н. э.) — пepсидский вельможа. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Tiribazos († um 362 v. Chr.) war am Anfang des 4. Jahrhunderts v. Chr. ein Politiker und Feldherr des persischen Achämenidenreichs. Im Jahr 387 v. Chr. verkündete er in Sardes den so genannten Königsfrieden. (de)
- Tiribazo (in greco antico: Τιρίβαζος, Tiríbazos; V secolo a.C. – Sardi, 365 a.C.) è stato un militare e politico persiano, satrapo persiano della Lidia durante parte del periodo in cui si svolse la Guerra di Corinto. (it)
- Tiribazus, Tiribazos or Teribazus (Old Iranian: Tīrībāzu) (c.440 BC-370 BC) was an Achaemenid satrap of Western Armenia and later satrap of Lydia in western Anatolia. (en)
- Tiribazo foi um sátrapa do Império Aquemênida, morto em 360 a.C. (pt)
- Тирибаз (Tiribazos, др.-греч. Τιρίβαχος; V—IV века до н. э.) — пepсидский вельможа. (ru)
- Tiribazos o Teribazos (en llatí Tiribazus, en grec antic Τιρίβαζος, Τηρίβαζος) era un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia. Segons Xenofont, quan hi era, ningú més no ajudava al rei a pujar al seu cavall. Un cop recuperat el càrrec, va tornar a cooperar amb Antàlcides i segurament el va acompanyar a la cort persa per defensar allí la causa espartana, i a la tornada va convocar un congrés d'estats grecs on va promulgar en nom del rei de Pèrsia la famosa pau d'Antàlcides. (ca)
- Tiribazo fue un sátrapa persa de Sardes durante parte de la guerra de Corinto. En 392 a. C., recibió enviados de los principales beligerantes de esta guerra, y sostuvo una conferencia con el propósito de discutir el final de la guerra. Esta discusión fracasó, pero Tiribazo, convencido de que Atenas era una amenaza para Persia en el Egeo, secretamente suministró fondos para reconstruir la flota espartana. Tiribazo había favorecido a los espartanos, por lo que entró en conflicto con el rey persa Artajerjes II y fue relevado de su cargo. Pasó a ocupar su lugar Autofradates, y las ciudades jonias fueron separadas de la satrapía de Lidia y sometidas a un sátrapa propio, Estrutas, quien siguió una política antiespartana. (es)
- Tiribazos – początkowo perski satrapa zachodniej Armenii, później następca Titraustesa na urzędzie satrapy Lidii. Został przekonany przez Antalkidasa, by wesprzeć Spartan podczas wojny korynckiej, jednak w 392 p.n.e. został zastąpiony przez Strutasa. W 388 p.n.e. powrócił do swej satrapii i doprowadził do zawarcia pokoju kończącego wojnę koryncką. W 386 p.n.e. powierzono mu dowództwo floty przeciwko królowi Cypru, Ewagorasowi. W 385 p.n.e., pomimo zwycięstwa nad Ewagorasem, został uwięziony. Następnie jednak oczyszczono go z zarzutów i jego pozycja na dworze króla Artakserksesa nawet wzrosła. Obiecano mu rękę córki króla, Ametris, jednak później Artakserkses złamał obietnicę. Tribazos zawiązał spisek na życie władcy, jednak został on udaremniony. Został zabity przez jednego z gwardzistów o (pl)
- Tiribazos (grekiska Τιριβαζος, latin Tiribazus) var en persisk satrap (ståthållare) i Armenien omkring år 400 f.Kr., och senare i Mindre Asien. Utifrån den ställningen utövade han ett inte obetydligt inflytande på Greklands angelägenheter. Under hans medverkan slöts år 387 f.Kr. den så kallade Antalkidiska freden. (sv)
|
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
