www.blanes.catHist�ria
Cam� de tornada
Hist�ria
 |
| Hist�ria |
|
| La pres�ncia humana en el territori de l’actual terme de Blanes possiblement es remunti a la Prehist�ria. Per�, de fet, les primeres not�cies clares sobre els pobladors de la nostra contrada es refereixen a la societat ib�rica pre-romana. Alguns autors cl�ssics esmenten la seva exist�ncia abans del segle III aC i la situen entre Emp�ries i Barcelona al costat del riu Larnum. El poblat iber possiblement estigu� situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagu� un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat. A partir de la romanitzaci� del pa�s, produ�da des de l’any 218 aC, al poblat se l’anomenar� Blanda o Blandae, que �s la forma romana del top�nim ind�gena. Aquest plural podria fer refer�ncia a una duplicitat d’assentaments. Les excavacions arqueol�giques situen un d’aquest assentaments en la penya dels Padrets, on varen apar�ixer diverses cases datades durant el segle I dC. Fonts llatines la documenten, tamb�, com a oppida –lloc emmurallat- i esmenten el seu car�cter de col�nia regida pel dret rom�. Despr�s de la crisi de l’imperi rom� i l’advertiment visigot, la Vila va patir diverses incursions dels �rabs a finals del segle VIII. Tamb� el pas dels francs i la posterior depend�ncia feudal. El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Per de sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la Vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la fam�lia de cavallers cognominada Blanes. Durant el segle XIII els senyors feudals, Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una s�rie de privilegis i llibertats al port i a la Vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econ�mic. A partir de 1381 els Cabrera, en tant que senyors �nics, propiciaran un seguit de canvis arquitect�nics i urban�stics: el palau vescomtal, la nova esgl�sia parroquial, es ref� la muralla, s’obren nous portals (Verge Maria) i carrers (Nou) i a principis del segle XV es construeix la font g�tica del carrer Ample i l’hospital de pobres de Sant Jaume. En aquest segle es consolida el sistema municipal i es redacten normatives per al bon govern de la Universitat o Com� de ve�ns, precedent dels actuals ajuntaments. En aquest moment s’incorpora al terme de Blanes el barri de s’Auguer i a principis del segle XVII el terme es far� arribar fins al riu Tordera. A l’any 1583 per iniciativa dels Jurats de la Vila arribaran monjos caputxins i es funda el convent que encara es pot veure en el promontori de Santa Anna. Les guerres del segle XVII tamb� afectaren seriosament la Vila. Durant la guerra dels Segadors (1652) Blanes fou incendiat per les tropes castellanes, i prop de 300 defensors anaren a galeres. A l’any 1694, el poble fou incendiat i el palau vescomtal destru�t. Despr�s de la guerra de Successi� (1714) l’economia experimenta un per�ode de creixement i es constata una gran activitat en el comer� mar�tim, en la pesca, en les drassanes i en la ind�stria (puntes, cordes, suro, b�tes …). En aquest segle es produeix un salt demogr�fic molt important passant de 1.993 habitants a primers de segle a 3.783 al final. La important activitat mar�tima afavorir� l’establiment d’una escola de n�utica per a pilots d’altura que coincidir� amb l’�poca d’or de les drassanes, les m�s importants de la costa nord catalana fins a finals del segle. Les innovacions t�cniques com el pas del ferrocarril (1859), l’enllumenat a gas (1881) o la primera instal�laci� el�ctrica (1889) afavoreixen el creixement. Malgrat aix�, la fi de segle vindr� marcada per la crisi de les drassanes, del conreu de la vinya i les migracions a Am�rica. El principi de segle ve marcat pel comen�ament del moll (1914) i la fundaci� de la f�brica SAFA (1923) –actualment Nylstar-, peces decisives del redre�ament econ�mic de la Vila. En el terreny social apareixeran m�ltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l’actualitat. En aquest moment tamb� s’inicia el projecte del jard� bot�nic Marimurtra i la modernitzaci� de la flota pesquera amb el motor d’explosi�. Durant la Guerra Civil (1936-39) la poblaci� va patir bombardejos i fam, a m�s es produ� una profunda divisi� entre vencedors i ven�uts. Amb la postguerra continuar� el per�ode de privacions i una forta repressi� contra tot all� contrari al r�gim. Amb l’obertura pol�tica de la d�cada dels 50 es produiran dos fen�mens importants: l’inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Pen�nsula que far� que es dobli la poblaci� entre 1955 i 1970. En aquest per�ode experimentaran un gran creixement el sector de la construcci�, els serveis i tamb� el t�xtil. Actualment Blanes destaca pel seu desenvolupament econ�mic, pol�tic i social, cosa que fa que sigui considerada com un dels municipis m�s importants de les comarques gironines. El seu clima, el seu paisatge privilegiat, la seva petja liter�ria (Ruyra, Maragall, Sagarra, Bola�o...) o la seva localitzaci� fan de Blanes un dels enclaus m�s atractius de la Costa Brava. |
Data de realitzaci�: 08/27/2012 | Data de la darrera actualitzaci�: 10/02/2014
© Ajuntament de Blanes | Protecci� de dades | Av�s Legal | Pol�tica de cookies
Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Tel�fon: 972 379 300 | Informaci�© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Tel�fon: 972 379 300