Dona Quotes

Quotes tagged as "dona" Showing 1-7 of 7
“Que el pitjor mal que Zeus va modelar
van ser les dones. Es pensen que ajudeni
i res, de fet: els pitjors infortunis
vénen a aquell que en té una. Cap dia
no pot servar feliç qui s'hi refeixa,
que no farà fora de casa seva
la fam –hoste enemic i déu hostil-.
Un jorn, hom creu que l'alegra la gràcia
d'un déu o bé el favor d'algun mortal,
i ella, trobant un retret, a baralla
l'excita. On hi ha una dona, a aquesta casa,
no és rebut de grat l'hoste que hi posa.
La que sembla que tingui més senderi,
segur que, al capdavall, ofèn molt més:
embadalit l'espòs, tots els veïns
xalen de veure aquest com també cau.
Cadascú, quan l'esmenta, la companya
pròpia lloa, i blasma la del altres.
Tenint sort pariona, no ho veiem.
Zeus la va fer com el pitjor dels mals.
La posà com un nus que no es deslliga
als peus, d'ençà que l'Hades va acollir
els qui lluitaren per mor d'una dona.”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes

“En aquesta societat, la dona ideal no és compatible amb el model d'ésser humà ideal. Si una dona està dotada d'acord amb el cànon cultural de gran feminitat, és incompetent, o si és competent no és femenina, i tot allò que faci haurà de ser el doble d'eficaç per ser reconeguda. Deixant de banda allò que la naturalesa estableix per al seu sexe, que és procrear, tota la resta serà posada en dubte,”
Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“La dona maltractada creu que, faci el que faci, no podrà canviar el seu destí, que depèn dels altres. Aquesta situació de màxima violència psíquica és la indefensió apresa, que, juntament amb el cercle de violència, farà que quedi atrapada per la seva situació i que no se'n pugui anar de casa. En canvi, l'agressor mai no se sentirà culpable, perquè sempre farà responsable dels seus mals la dona víctima de la violència, i ella se sentirà confusa, no sabrà ben bé quina és la seva responsabilitat. La víctima entra en una confusió que no li permet adonar-se del que fa o no fa per ser atacada, criticada, desqualificada. És propi dels agressors detectar les parts vulnerables de les dones perquè la seva violència les afecti. Mentre elles pretenen adaptar-se i no deixen de preguntar-se per la seva part de responsabilitat, de culpabilitat, ells s'aferren a la seva pròpia rigidesa, aprofitant la confiança i la inseguretat de la seva víctima.”
Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“És important tenir clar que al voltant del 80% dels maltractadors no són malalts mentals sinó discriminadors. Tampoc no és cert que les substàncies tòxiques o l'alcohol siguin les causes de la violència sinó que influeixen en les agressions de dues maneres: perquè disminueixen les inhibicions i donen als homes una excusa per comportar-se violentament. El maltractament a la dona és una malaltia social més semblant a l'esclavisme que a un trastorn de conducta individual.”
Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l’epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles,
Vagina.

Anem…”
Dolors Miquel

Mònica Richart
“Resoldre aquell crim m’atansaria les dos coses que em mancaven: una data i un mètode. Ho vaig decidir mentre acabava de fregar el terra del bany. Tenia huit mesos de marge i, quan haguera tret l’entrellat de la mort d’Empar, em suïcidaria.”
Mònica Richart, La dona invisible

Emilie Pine
“¿Què passaria si el meu cos pogués explicar-se?
¿Què diria?

Crec que parlaria de sang. Del seu vaivé fascinant. Sobre final i renovació. Crec que parlaria sobre el tacte dels dits, de les meves mans i d’altres llavis. De la sensació de pell amb pell. Moll i lent. Tou i dur. De l’impacte del fred i el plaer de l’escalfor. Crec que parlaria del goig de l’orgasme, del goig del riure i del goig de satisfer la gana. Del gust àcid i picant, suau i cremós. Crec que parlaria de parar i tirar endavant. Crec que parlaria de perfum i de pudor. De net i brut. Crec que parlaria de malaltia i convalescència, de fortalesa i creixement. Crec que parlaria de pèrdua i de dol. D’estar sol i de fer pinya. De longevitat i transformació. De satisfacció. De felicitat. D’alegria.

Crec que sonaria poderós. Crec que sonaria fort. Crec que sonaria orgullós.

I l’estic escoltant.”
Emilie Pine, Notes To Self
tags: cos, dona, vida